Notícies professionals d'interès
L'AEEM (Associació Espanyola d'Estudi de la Menopausa) va editant unes Menoguies, guies mèdiques sobre temes relacionats amb la menopausa. En elles tracta diferents temes de importància per la salut de la dona en aquesta etapa de la vida. Hi ha números monogràfics sobre l'osteoporosi, el tractament hormonal, les malalties cardiovasculars... i l'any passat en va treure un sobre "vida sexual más alla de los 50".
Al final de la monografia parlava de la importància dels hàbits de vida sexual saludable i en remarcava quatre:
1.-Reducció de l'estrès i el cansament,
2.- Increment del temps de qualitat amb la parella,
3.-Les novetats en el repertori sexual, i
4.- La millora de la imatge corporal
Comentari personal:
En Medicina,com en totes les ciències, cada cop avança més en coneixer els últims mecanismes que expliquin el perquè de com funcionem, de com emmalaltim, de com es podem tractar...Biologia molecular, epigenètica,cirurgia robòtica, telemedicina...Lo que sabem avui poc te a veure amb lo que ens van ensenyar a la facultat els anys 70; però quan parlem de cuidar la salut tornem molts cops a conceptes bàsics: "ment sana in corpore sano"...
E Dr Valenti Fuster a través de la fundació que presideix de l Centro Nacional d'Estudios Cardiovasculares" acaba de treure una aplicació gratuita "El circulo de la Salud", on ens fa un test sobre el nostre risc cardiovascular, ens dona informació dels factors desencadenants d'aquestes malalties, i ens mou a fer canvis de vida saludables per preservar aquestes malalties que son la principal causa de mort en els països occidentals. Exercisi, alimentació sana, evitar tòxics...en son la base.
Eduard Punset en el seu llibre "El sueño de Alicia", on aprofita la narració de la relació entre un home gran savi i una jove amb moltes inquietuds intel·lectuals per anar abocant diferents nous coneixements científics explica que l'envelliment va lligat a un deteriorament del sistema immunitari. En reduir les defenses del cos aquest es agredit més fàcilment i van apareixent processos inflamatoris que son els desencadenants de moltes malalties (cardiovasculars, càncers, degeneracions articulars..). El bon mantenimet del sistema immunitari es basa en quatre punts: exercisi, alimentació sana, evitar tòxics i saber gestionar be les emocions. Tornem a la base d'una vida sana.
En sexualitat van apareixen nous fàrmacs, teràpies, noves conductes socials, i així apareixen la monografia mèdica de l'AEEM, però en les conclusions tornem als hàbits saludables, i els quatre que ressenya son fonamentals. S'ha de prioritzar, no podem arribar a tot arreu i em de guardar espais de tranquil·litat i reserva física per la parella. Em de cuidar la qualitat de la nostra relació, trobar estones de intensa, positiva i fructífera comunicació. Tampoc podem caure en la rutina en les nostres relacions; em de ser imaginatius, buscar al·licients. Per últim cal cuidar la nostra imatge. Tots tenim marge de millora; molt cops ens descuidem amb la parella.
Son coses bàsiques,que no son costoses econòmicament, però, com casi tot lo que val la pena, costen un treball, un esforç, un canvi en alguns hàbits, i això, com comento a vegades amb un bon amic psiquiatre es difícil, però factible`. El saber, el coneixement de les coses i de nosaltres mateixos es el primer pas que ens ha de motivar a canviar. Com en deia un altre amic "voler es poder" (mentre no es demostri el contrari).
Us animo a anar canviant sempre cap a una vida sana en tots els àmbits.
estudi de determnants de disfunció sexual
Introducció.-
La satisfacció sexual es un element fonamental del benestar general en les dones de mitjana edat. Una bona salut física i mental s'ha relacionat amb millors nivells d'activitat sexual. A més, el plaer sexual s'associa a millors relacions conjugals i a un estat psicològic global saludable.
La disfunció sexual es defineix com un desordre que inclou manifestacions que van des de la insensibilitat a deficiències en la intensitat i qualitat del desitg sexual, excitació i orgasme. Les dificultats sexuals son molt freqüents en les dones i s'estima que afecta entre un 20-50% de les dones de la població mundial. Un estudi a Brasil que avaluava el perfil sexual de les dones mostrava que un 30% patia d'aquests trastorns. La manca de desig era el símptoma més prevalent (34,6%), seguit de la dificultat d'arribar a l'orgasme (29,3%).
Molts estudis suggereixen que la funció sexual femenina declina amb l'edat. La manca de vigor i joventut, canvis a l'estructura familiar, la impossibilitat d'aconseguir embaràs i la pèrdua de la parella son determinants que afavoreixen la disfunció sexual en dones de mitjana edat.
Factors com afectació de la salut general, malalties cròniques, salut de les relacions i condicions adverses sociodemogràfiques o de comportament com ingressos baixos, baix nivell educatiu i l'estrès afecten significativament la capacitat sexual. A cops, modificacions en l'activitat sexual que porta l'edat poden ser analitzats des de canvis resultants de malalties que sovint apareixen en aquesta etapa de la vida.
Estudi.-
Es van entrevistar a 370 dones de entre 40 i 65 anys i els hi van fer omplenar qüestionaris sobre activitat sexual, activitat física, símptomes de menopausa i qualitat de vida.
El 67% de les dones referien problemes de disfunció sexual.
Al relacionar-ho amb diferents variables trobaven com factors més importants:
- Es donava molt més en dones que patien símptomes de menopausa marcats. Incrementava x 21 la incidència de disfunció sexual.
- L'edat. Afectava 7.5 vegades més a les dones de entre 56-65 anys que a les de 40-45.
- Respecte a la qualitat de vida, les de nivell baix tenien 6,6 més incidència que les de nivell alt.
Altres factors sense tant de pes eren l'educació (es donava més en nivells baixos; l'educació facilitava l'accés a la informació); l'estat conjugal (més problemes en separades/divorciades); les dones a qui se les havia extirpat l'úter (aquí es relacionava amb factors socioculturals més que físics) i el nivell d'activitat física (més problemes en les d'habit sedentari).
Els resultats d'aquest estudi son similars a d'altres fets a països veïns com Equador (65%) o Colombia.
Comentari personal:
Aquest article destaca primerament la importància de tenir una vida sexual satisfactòria per gaudir de una bona salut general i reforçar la relació de parella.
Crida l'atenció l'alt índex de problemes sexuals en la població femenina brasilera de mitjana edat quan hi ha la creença popular de que aquests països sud-americans gaudeixen de millors nivells de satisfacció sexual.
Es remarcable d'aquest estudi que molts dels principals factors determinants de disfunció sexual son reversibles i tractables com la simptomatologia de la menopausa, l'activitat física, l'educació...
Seria interessant trobar estudis fets en el nostre entorn i tenir més en compte aquests problemes quan tractament a persones en aquesta franja de la vida.
L'Associació Espanyola d'Estudi de la Menopausa (AEEM) assegura que fins un 25% de les dones en edat menopàusica a Espanya presenten problemes d'obesitat, debut en part a la disminució d'estrògens.
Varis estudis realitzats a dones premenopausiques han demostrat un increment en la grassa abdominal associat a l'edat, lo que posa de manifest que el binomi edat i menopausa comporta una tendència al guany de pes, que deriva a una forma d'obesitat tipus "poma", amb acumulació de grassa a nivell abdominal.
A mesura que envellim el risc d'obesitat augmenta, no existint un punt en la menopausa en el que l'organisme s'estabilitza i permet un millor control del pes.
El guany de pes sol obeir a la ingesta de calories, un estil de vida sedentari, susceptibilitat genètica i canvis psicològics i hormonals.
Els canvis hormonals poden ser la causa del guany de pes , donada la influència dels estrògens sobre la regulació de la gana, el gast energètic i el metabolisme en els teixits.
No hi ha fórmules màgiques per combatre l'obesitat. L'AEEM i altres societats científiques recomanen realitzar 30 minuts diaris d'activitat física, amb la finalitat de millorar la salut i prevenir les malalties cardiovasculars.
Sobre els hàbits alimentaris, els experts recomanen reduir les grasses saturades, els sucres, menjars processats i la seva substitució per aliments com les fruites, productes de l'hort i cereals integrals, que proporcionarà una bona base d'aliments de baixa densitat energètica amb alt contingut en fibra i index glucèmic baix.
Aquest mes de maig-2010 la revista Folia Clínica en Obstetricia y Ginecologia ha publicat un article sobre la Prevenció del Càncer de Coll Uterí elaborat per varis metges del ICO (Institut Català d'Oncologia), encapcalat pel Dr. Xavier Bosch.
Remarca varis punts interesants:
.- El càncer cervical a Espanya es una patologia parcialment controlada. Cada any hi ha de 2000 a 2100 nous casos i moren per aquesta malaltia entre 750-800 dones.
.-El virus del papiloma humà (VPH) es el causant de diversos càncers genitals. es troba en el 100% dels càncers de coll uterí. En el 40-50% de càncer de penis. En el 70-80% de càncer de vagina. En el 40-50% de càncer vulvar. En el 85% de càncer anal. I en el 10-15% de càncer de cavitat oral.
.-El modE de transmisió del VPH està clarament associat al comportament sexual i en particular a l'edat d'inici de les relacions sexuals i al nombre de companys sexuals. En poques generacions ha baixat molt l'edat promig d'inici i s'ha incrementat el percentatge de dones amb més de 5 companys. Tot això fa preveure un increment de les dones portadores del HPV i de les lesions preinvasives.
.- L'increment de dones immigrants procedents de països amb escàs cribatge i que no segueixen aquí visites de prevenció ha fet augmentar el nombre de casos de càncer de coll uterí en fases avançades.
.- L'aparició de probes que permeten detectar dones portadores de VPH d'alt risc a la consulta està fent canviar les conductes de prevenció i de seguiment de lesions precursores de càncer.
.-L'aparició al mercat espanyol de dos vacunes contra el VPH el 2006 i 2007 han de provocar grans canvis beneficiosos en un futur.
Han demostrat una eficàcia protectora al voltant del 100% en la prevenció de la infecció persistent i de les lesions precanceroses cervicals produides pels virus inlcosos en la vacuna.
La vacuna tetravalent ha mostrat tambè una eficàcia protectora del 100% en front a les berrugues genitals.
Com efecte indirecte, en alguns països ja han trobat una reducció significativa de les berrugues genitals masculines.
Les vacunes han demostrat ser segures. Les reaccions adverses més freqüents han sigut les reaccions alergiques, que en general no han revestit gravetat i han sigut molt poc freqüents (1 cas per cada milió de dosis administrades als Estats units).
Els tres casos greus detectats a Valencia i les Balears, amb un quadre de convulsions , no es va acompanyar d'alteracions a l'electroencefalograma ni altres troballes sugestives d'alteració orgànica i es creu que corresponia a un quadre psicògen compatible amb una síndrome de conversió neuròtica.
Els autors conclouen que es tindria que introduir de forma masiva la vacunació, especialment en els països menys desenvolupats i que es tindrien que adoptar estrategies de cribatge organitzat més eficients tan per dones vacunades com per les no vacunades.
Comentari personal:
Coneixem millor com es forma el càncer de coll uterí i la implicació del virus del papiloma (VPH).
Dispossem de mitjans per detectar millor la presència del virus, controlar millor les alteracions que provoca i podem fer una prevenció a través de les vacunacions.
Amb tot i això, cal ser curós en les mesures de prevenció (no afavorir l'inici precoç de relacions sexuals ni la promiscuitat; promoure l'ús de preservatius) i fer els controls ginecològics necessaris.
Com en d'altres problemes de salut hi ha un sector de la població que no segueix les visites preventives i falla molts cops el que més ho precisa.
La Societat Catalana d'Obstetricia i Ginecologia acava de passar el següent comunicat als seus afiliats sobre la grip A:
La gestació no provoca una especial susceptibilitat de contagi pel virus de la Grip A i, en la immensa majoria dels casos, el curs de la malaltia és lleu.
Els principals organismes sanitaris del món, assessorats pels especialistes en el tema, s'han posat d'acord en establir quins són els grups poblacionals de risc, en els que la Grip A pot ser especialment perjudicial i que, per tant, es poden beneficiar de l'administració de la vacuna.
Les embarassades formen part d'aquest grup, donat que en estudis recents s'ha demostrat que aquelles gestants que pateixen la Grip A tenen un risc de quasi cinc vegades més d'ingrés hospitalari i d'aquestes una de cada tres pot requerir d'ingrés en una unitat de cures intensives.
Actualment es disposa d'una vacuna especialment dissenyada per les gestants, sense adjuvants, per augmentar la seguretat a nivell fetal i mantenir un nivell alt d'eficàcia dimmunització a l'embarassada. Aquesta vacuna ja està distribuint-se entre els diferents centres de salut de Catalunya i, per tant, estarà disponible per totes les gestants que desitgin vacunar-se.
Des de la Societat d'Obstetrícia i Ginecologia, vetllant per la salut de les nostres gestants, ens fem ressò de la necessitat de que rebin les mesures de prevenció adients, per assegurar el benestar del binomi mare-fill. Aquestes mesures són, entre d'altres, la vacunació contra el virus de la Grip A.
Comentari personal:
Entre el personal sanitari, a titol individual, no hi ha una postura unitària en front de la vacunació contra el virus de la Grip A.
Es per això, que la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia ha fet un manifest reafirmant les recomanacions fetes per d'altres organismes sanitaris nacionals i internacionals (OMS, Ministerio de Sanidad, Conselleria de Salut, Sociedad Española de Obstetricia i Ginecologia...)
Sempre hi hauran dubtes i no es pot negar que qualsevol tractament farmacològic pot tenir efectes secundaris, però la contundència de les recomanacions de tants organismes sanitaris reconeguts sembla que tindria que estar per sobre d'opinions individuals, totes elles respectables, però moltes carents d'evidència científica.
El Departament de Salut ha editat un Pla d'actuació enfront el virus de la grip A (H1N1) amb data 30 de juliol de 2009 amb un protocol específic per a les dones embarassades.
En la introducció remarca que les dones embarassades constitueixen un grup especial de risc de patir complicacions amb la grip, especialment en el decurs del segon i tercer trimestre.
Hi ha evidencies també de complicacions a l'embaràs amb un major incidència d'avortament espontani i naixements prematurs, especialment en dones amb grip i pneumònia.
El missatge més important es que qualsevol dona embarassada que presenti un quadre gripal ha de consultar ràpidament al seu metge i ha de rebre, es cas necessari, tractament antiviral de forma inmediata.
El document repassa els mecanismes de transmissió: predominantment per gotes grans (tossint, parlant o estornudant), directa per contacte (a través de les mans) o aèria (en espais tancat, poc ventilats).
La majoria de les dones embarassades que pateixein la grip per aquest virus seguiran un curs clínic clínicament lleu i no complicat, però en alguns casos, la malaltia pot progressar ràpidament a una insuficiència respiratòria greu, pneumònia i/o complicar-se secundàriament amb sobreinfeccions bacterianas.
Es puntualitza en el document tota una serie de mesures de seguretat a fer en la visita, els criteris de derivació a l'hospital,protocol d'actuació hospitalària, ús d'antivirals en embarassades, i prvenció post exposició en dones embarassades.
Acaba remarcant varies mesures generals de protecció enfront el virus de la grip pandèmica.
.- Rentat de mans freqüent.
.- Higiene respiratòria (estossegar en mocadors de paper).
.- Evitar i reduir al màxim el conatcte amb dones malaltes.
.- Evitar si es possible romandre en llocs on hi hagin moltes persones i que tinguin escassa ventilació natural. Eventualment es pot considerar la protecció que pot oferir una mascareta quirúrgica ben emprada en algunes d'aquestes situacions si son difícilment evitables (per exemple, transport públic en plena fase de pandèmia).
Comentari personal:
Segons el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya l'activitat gripal a Catalunya pel nou virus de la grip A/H1N1 presenta a data d'avui (12-8-09) un lleuger increment respecte a setmanes anteriors, però continua mantenint-se per sota del nivell epidèmic, produint només casos esporàdics i alguns petits brots locals. La taxa d'incidència és de 70 casos per cada 100.000 habitants.
La majoria son quadres lleus, amb una recuperació en pocs dies.En aquest moment es troben ingressats a UCI 3 casos greus.
La previssió es que els quadres es multipliquin amb el canvi estacional.
La dona embarassada te més risc de complicacions greus.
Fins que no arribi la vacuna l'estratègia va dirigida en seguir les mesures higièniques aconsellades per evitar el contagi, i acudir ben aviat al metge quan hi hagi simptomes de grip (febre alta (per sobre de 38) + simptomes de infecció respiratoria aguda) donat que el tractament antiviral es més efectiu quan s'administra en les primeres 48 hores des de l'inici de la simptomatologia.
El Comité de Medicaments d'Us Humà (CHMP) de l'Agència Europea de Medicaments (EMEA) ha revisat la informació disponible sobre els casos de convulsions notificats a Europa en nenes vacunades contra el HPV (Virus del Pailoma Humà) i ha tret les següents conclusionsamb data 19 de febrer de 2009:
- El moviments tónic-clónics associats amb síncope sont una reacció adversa coneguda per a Gardasil. Per això, el CHMP considera que s'ha de reforçar la informació en aquest respecte a la fitxa técnica del medicament, indicant que l'aparició del síncope pot acompanyar-se d'aquest tipus de convulsions.
- No s'ha notificat a la Unió Europea casos similars als que han motivat l'alerta a Espanya i la revisió de la informació disponible actualment no sugereix una relació causal amb l'administració de la vacuna. El balanç benefici/risc de Gardasil es manté favorable.
- La vacunació amb Gardasil ha de continuar d'acord amb els programes nacionals de vacunació dels Estats Membres.
Comentari personal:
Les complicacions aparegudes a dos adolescents valencianes desprès de l'administració de la vacuna del Virus del Papiloma Humà afageix més polémica a la ja existent sobre aquesta vacuna.
Diferents elements han propiciat la sensació de desconfiança, de dubta que ha acompanyat la implantació de la vacuna:
- Informacions contradictòries des de l'administració pública sobre quines nenes-joves poden ser benficiades per la vacuna
- Falta de uniformitat a nivell estatal i local (hi ha iniciatives per part d'ajuntaments) sobre la cobertura gratuita de la vacuna
- Pressió de la industria farmaceutica als professionals sanitaris i institucions públiques. Hi ha dos laboratoris que competeixen per introduir la seva vacuna.
- Alt cost de la vacuna (l'import de les 3 dosi arriva al voltant dels 450 euros) i que va destinada a evitar el càncer de coll uteri.
- Protecció parcial del càncer de coll uterí (actualment incideix en el HPV 16 i 18, causants del 70% de càncers de coll d'uter).
El dos casos senyalats han contribuit a crear més confusió.
Respecte als accidents, l'opinió de la EMEA es clara. Després de qualsevol vacunació es pot produir síncope (desmai), especialment en adolescents i adults joves. Davant d'una vacunació que s'administra a tanta població( a Espanya s'han distribuit 1.146.000 dosis) es normal que hi hagi reaccions adverses. S'han comunicat des de l'inici de la vacunació 5 casos amb convulsions.2 van ser síncopes (desmai per baixada de tennsió) més relacionats amb l'administració del producte (punxada) que amb el fàrmac en si. Un tercer cas va apereixer als 5 dies en una persona amb antecedents de trastorns neurologics. Finalment hi ha els dos casos greus de la Comunitat Valenciana que segueixen investigant-se.
S'ha estudiat les vacunes del lot d'on venien les administrades a les nenes valencianes, no trobant cap defecte de qualitat.
A la resta d'Europa no hi ha cap altre cas.
Respecte a aquest punt d'efectes adversos, seguint els consells de la EMEA ens indica que es un producte segur i que s'ha de seguir administrant.
Sobre la seva indicació els remeto a una notícia prèvia publicada en aquesta pàgina web on diferentes societats médiques aconsellaven la vacunació .
El pasat 26 de febrer es va celebrar a Barcelona el I Curs d'aproximació a l'Artrosi a la Dona Menopausica organitzat per Secció de Menopausa de la Societat Catalana de Ginecologia.
Els organitzadors van presentar les dades de una enquesta feta a 900 dones menopausiques en la que el 50% manifestaven presentar dolor osteoarticular intens-insoportable.
La prinicipal causa de dolorosteoarticular es l'artrosi.
Es tracta de una malaltia degenerativa, inflamatòria i crònica que involucra totes les estructures de l'articulació.
Es característic el dolor que apareix a l'iniciar la mobilització, que despareixal poc rato i que no es manifesta en repós.
A més de un tractament analgèsic adequat i ben dosificat es va recalcar la importància dels fàrmacs regeneradors del cartílag.
Comentari personal:
Les dades de la enquesta presentada per un grup de ginecòlegs del Vall d'Hebron sembla ratificar una impressió que tenim a la consulta quan visitem dones menopàusiques,ja que moltes es queixen de dolors a la mobilització.
Des de fa bastans anys es relaciona osteoporosi amb menopausa. L'osteoporosi es denominada l'epidemia silenciosa, ja que afecta a molta gent però no dona simptomes fins que l'os es trenca. Vora un terç de les dones patiran una fractura per culpa d'aquesta malaltia, la majoria cap a la setena i octava dècades de la vida. Per contra,en el període de la menopausa, moltes es queixen de dolor, lo que fa pensar que estan iniciant algun procés d'afectació de les articulacions i generalment es tractarà d'artrosi.
En la referida reunió es va recalcar molt la capacitat de frenar el procés degeneratiu del cartílag amb mesures generals de bons hàbits de vida (dieta sana, exercisi, manteniment de pes correcte, evitar toxics..) a més de indicar fàrmacs protectors del cartílag.
La reunió va ser molt interesant ja que obre una nova porta per poder millorar la qualitat de vida a les dones menopausiques.
PREVENCIÓ SECUNDÀRIA DEL CANCER DE COLL D'UTER. NOVES ESTRATEGIES.
La citologia es la técnica tradicional de diagnostic precoç del Càncer de Coll d'Uter (CCU).
Es un procediment millorable, ja que te una sensibilitat per detectar lesions d'alt grau que no supera el 80%.
L'incidència de CCU a Espanya s'ha incrementat els ultims anys de l'ordre de 1% anual. El fracàs d'aquesta prevenció sembla lligat a que es fa un cribatge oportunista (només es practica a les dones que ho demanen). Un 75,6% de les dones espanyoles es fan citologies regulars. Vuit de cada deu CCU apareixen en dones que no es cribaven regularment.
S'estan proposant noves fórmules de cribatge de CCU associant la detecció del virus del papiloma humà (VPH) a la citologia.
VACUNES PROFILACTIQUES EN FRONT EL VPH.
Hi ha dos vacunes disponibles:Gardasil i Cervarix.
L'objectiu a llarc termini d'aquestes vacunes es prevenir el càncer invasor de coll d'uter. A mig termini es prevenir lesions precursores del CCU. A curt termini esperen evitar resultats citològics anomals (ASC-US, AGC..) i la vacuna tetravalent (Gardasil)també ofereix protecció en front a verrugues genitals.
Ambdues vacunes s'administren en 3 dosis via intramuscular.
Protegeixen sobre els CCU provocats pels VPH 16 i 18, que comporten el 70% dels CCU. Aquesta falta de protecció absoluta fa que le dones vacunades han de seguir fent-se controls citològics periodics.
Estan indicades en nenes i dones de 9 fins 26 anys. Hi ha estudis preliminars en dones de més de 26 anys. De moment no hi ha indicació pels homes.
Comentari personal:
La vacuna pel HPV ha de ser una eina molt important per reduir la incidència del CCU així com de les seves lesions precursores.Això no ha de fer baixar la guàrdia en la detecció de lesions a través de les citologies, ja que la cobertura de la vacuna no es total.
L'únic punt negatiu que te la vacuna es el seu cost. Com s'ha publicitat, la cobertura pública agafarà a les nenes de 11-12 anys, edad on es més eficaç i eficient, però no contempla els beneficis que també en poden terure les joves de més de 12 anys.
La SEGO (Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia) ha enviat un document en el que diferentes societats mèdiques espanyoles (pediatria, oncologia, dermatologia, vacunologia, microbiologia, ginecologia, metges de familia...) han arribat a un consens de com tractar el tema de la vacunació en front el virus del papiloma.
En aquest document es repasa primer les característiques del virus del papiloma humà (VPH) i les seves lesions associades.
Es un virus que afecta pell i mucoses i que es trasmet preferentment per via sexual, amb una tasa de transmisibilitat molt alta. El virus penetra la pell a través de microtraumes que solen produir-se en les relacions sexuals, no necessariament coitals. Practiques potencialment traumàtiques com el coit anal son de risc alt pel contagi del VPH.
Quatre de cada deu dones son VPH + a l'any del seu inici sexual; sis de cada deu als dos anys. S'estima que el 80% de la població mundial patirà un episodi VPH al llarc de la seva vida.
S'han descrit més de 120 tiupus de VPH. En dotze d'ells hi ha evidència per a ser considerats d'alt risc (AR) per el desenvolupament de un càncer de coll d'úter (CCU).
El VPH es causa necessaria però no suficient pel desenvolupament de un CCU. El VPH es el responsable del 100% dels càncers de coll uteri. A més s'el relaciona causalment amb el 90% dels càncers de canal anal, amb el 40% dels càncers de vulva i penis i amb el 12% de cancers d'orofaringe.
A més del càncer, els VPH 6 i 11 causen el 90% de les verrugues genitals. Una de cada deu persones sexualment actives presentarà un episodi de verrugues genitals al llarc de la seva vida.
La infecció pel VPH en condicions de inmunocompetència desapareix espontàniament durant el primer o segon any.
En Espanya a partir del 30-35 anys s'estima que el 3% de la població general es portadora crónica del VPH. Només aquest grup presenta risc de desenvolupar un CCU. A partir dels 50-55 anys s'observa en Europa i America un repunt de la prevalència que podria explicar-se per nous contactes sexuals o pel envelliment dels sistema inmune que permet l'expressió de infeccions latents fins llavors indetectables.
Comentari personal:
La primera part d'aquest document repasa dades del virus del papiloma com son el contagi, incidència la població, càncers relacionats, evolució espontània de la infecció..molt interesants.
Veiem que que te una clara relació causal amb alguns cancers, es una infecció que es contàgia amb molta facilitat i està molt extesa a la població.
La Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia (SEGO) i la Asociación Española para el Estudio de la Menopausia (AEEM) , d'acord amb d'altres Societats Internacionals han emès amb data 15/6/08 un comunicat sobre diferents consensos sobre el Tractament Hormonal a la menopausa.
- La Terapia Hormonal continua essent el tractament més efectiu per les símptomes vasomotors i urogenitals derivats de la deficiència d'estrogens.
- LA Teràpia Hormonal es eficaç en la prevenció de la pèrdua óssia associada a la menopausa i disminueix la incidència de fractures osteoporòtiques, tan fractures vertebrals com de maluc, fins i tot en pacients de baix risc.
- La teràpia Hormonal te un efecte favorable a nivell cardiovascular i metabòlic si es administrada fins els 60 anys, en dones sense patologia prèvia.
- L'inici tardà de TH pot incrementar de forma transitòria i lleu successos tromboembolics i cardiovasculars.
- L'evidència científica indica que no hi ha un increment de risc de càncer de mama en dones usuaries de TH estrogénica a llarg termini. En TH combinada amb medroxiprogesterona existeix un discret risc de càncer de mama a partir del 5è any de l'ús, menor de un 0,1% a l'any.
- La TH combinada s'associa a una reducció de la incidència de hiperplasia endometrial respecte la població general.
- L'administració individualitzada de TH millora la sexualitat i la qualitat de vida.
- La TH te beneficis sobre el texit conectiu, la pell, les articulacions i els discos intervertebrals.
Comentari personal:
Des de fa anys hi ha habut marcades fluctuacions en les opinions sobre els riscos i beneficis de la Terapia Hormonal (TH).
Els ultims anys s'han caracteritzat per una restricció important en la prescripció de TH a Espanya lligat al risc que aquest tipus de tractament pot tenir sobre la mama i els accidents cardiovasculars.
Sense negar que hi hagi relació, les dades científiques demostren que l'increment de risc es molt baix (increment de càncer de mama inferior a 0,1% anual en done de mes de 5 anys de TH) i selectiu (increment de accidents cardiovasculars en dones que comencen tard el tractament).
Les dades reflectides al document permeten indicar amb seguretat el TH en dones que ho precisin, ajudant així a millorar aspectes com qualitat de vida, salut mental, emocional, cognitiva i sexual.
Afrodita es el nom que van donar a un estudi realitzat l'any 2005 per l' Institut Català d'Oncologia (ICO) i l'Associació Espanyola de Patologia Cervical i Colposcopia (AEPCC) per coneixer la situació del cribatge del càncer de coll d'úter a Espanya.
Es va enviar un questionari a 6.852 dones entre 18 i 70 anys.
Les valoracions finals es poden resumir en:
- Hi ha un grau de cobertura proper a l'optim. El 75,6 % de les dones amb relacions sexuals refereixen haver-se efectuat una citologia en els ultims 3 anys.
-Les done més joves i especialment les de més de 55 anys partcipen menys en el cribatge i hi ha un menor ús de la citologia en les dones que viuen en poblacions petites o que pertanyen a nivells socioeconomics més desfavorits.
- La majoria de dones (73%) desconeixen com prevenir el càncer de coll d'úter i que és el VPH (virus del pailoma humà) i el 51,8% per qué serveix la citologia. La majoria de dones creuen que el càncer cervical es deu a una predisposició genètica i només el 8,7% coneix el VPH i les malalties que provoca.
Comentari personal:
Espanya es un dels paisos europeus amb una menor tasa d'incidència i mortalitat per càncer de coll d'úter (7,1 i 3,1 casos per 100.000 dones, respectivament), però recients estudis epidemiològics indiquen que es un dels pocs paisos amb tendència a augmentar aquestes tases (1% anual).
Cal no baixar la guàrdia i incidir en aquests punts febles que mostre l'estudi Afrodita: més informació, més prevenció i facilitar i incrementar el cribatge a les poblacions poc controlades.
El tampó es un métode de protecció interna.
Està constituit per un centre absorvent (el tampó propiament dit) amb fibres d'origen natural (cotó i/o viscosa) entornats en una làmina de polipropilé que els hi dona consistència i assegura l' integritat del dispositiu durant el seu ús. A l'extrem distal porta un cordó de fibra de cotó per facilitar l'extracció, i un aplicador de cartró o plàstic per facilitar l'extracció i evitar que el centre absorvent es toqui amb els dits.
El tampó s'inserta a la vagina, proxim a l'orifici cervical extern, absorvent la sang que per ell surt. No l'oclueix per complert, per lo que quan el tampó es satura, la sang flueix cap l'exterior per l'espai que queda entre ell i les parets vaginals. L'existència de tampons amb diferents graus d'absorvència permet la pacient escollir el més adequat segons la quantitat de fluxe menstrual que tingui
Seguretat dels tampons
Al ser un producte de protecció interna es fonamental que oferexi les màximes garanties de seguretat.
Existeix el concepte erroni que l'ús de tampons pot causar infeccions vaginals. Els tampons vaginals son procesats sota condicions altament higièniques i no contenen una quantitat sufucient de microorganismes patogens com per causar infecció. A més, els materials utilitzats s'han escollit per minimitzar el risc d'alergia o irritació.
Apunts sobre els tampons
L'elecció d'un mètode de protecció intern o extern es personal, tanmateix s'ha de fer un ús saludable dels productes i aquests han de donar les màximes garanties de seguretat. L'edat no es un factor determinant per recomanar o no l'ús de tampons. Les pacients més joves fins hi tot es beneficien del seu ús a l'hora de practicar activitats lúdiques i esportives i per la disminució de desagradables episodis de tacats i mals olors.
Es pot utilitzar tampons per la nit, si bé es necessari fer sevir els de major absorvència i canviar-los amb més freqüència.
Si bé l'ús de tampons per si sol no es el factor causant de les vaginitis de repetició, es desaconsellable l'ús dels mateixos en cas de vaginitis actual o recidivant, fins que l'ecosistema vaginal torni a la normalitat.
L'ús de tampons es desaconsella en el cas d'intervencions recients del tracte vaginal inferior fins que estiguin cicatritzades.
En cas de presència de fibres o restes de tampó la vagina dispossa d'un mecanisme d'autodepuració que eliminaria les fibres sense risc d'irritació o infecció.
Un tampó oblidat o retingut durant varis dies pot provocar un fluxe malolenc. Tanmateix això, la simple extracció del mateix resol el procés sense necessitat d'aplicar tractament antibiotic ni antiinflamatori.
Comentari personal:
La SEGO (Societat Española de Ginecologia y Obstetricia) ha publicat a la seva Gaceta Elecrtonica del passat març 08 un article sobre els tampons vaginals.
Comenta que moltes dones tenen dubtes sobre el seu ús i que els ginecòlegs a cops tambè els tenim, donant respostes basades més en la sabiduria popular que en els coneixements cientifics.
Es per això que ha elaborat un document sobre aquest producte de higiene íntima femenina que té un paper important en la qualitat de vida de la dona durant la menstruació.
Molts cops el nostre benestar es basa en petites coses cotidianes freqüentment poc valorades
Recomanacions dietètiques per prevenir les MCV publicades pel Departament de Salut a www.gencat.net, actaualitzat a 2/2007:
. Incrementar el consum de fruites i hortalisses fresques donant prioritat a les fruites com a postres habituals dels àpats.
. Augmentar la freqüència d'utilització de llegums en les programacions de menus i també de fruites seques(avellanes,ametlles,nous,pinyons..)
. Utilitzar preferentment oli d'oliva tant per amanir com per cuinar
. Incrementar el consum de peix blanc i blau, front el consum de carns.
. Potenciar la incorporació freqüent de plats únics en les programacions de menús (arròs a la cassola, macarrons bolognesa..)
. Reduir el consum de greixos d'origen animal en general (greixos làctics formatges greixosos, gelats i posteres làctics, greixos de les carns i embotits, vísceres..).
. Reduir el consum de menjars precuinats, envasats, pastisseria brioxeria, aperitius, dolços i llaminadures, begudes ensucrades...reservant el consum d'aquests productes per a celebracions i dies especials.
. Utilitzar tècniques culinàries ben variades, coccions al forn, al vapor, guisats, parrilles i planxes..
. Potenciar el sabor dels plats amb herbes aromàtiques i espècies en lloc d'incrementar l'addicció de sal.
Comentari personal:
Les malalties cardiovasculars son la principal causa de mort en tot el mon.
Al menys un 80% de les morts prematures per cardiopatia i accidents vasculars cerebrals es podrien evitar amb una dieta saludable, activitat física regular i deixar el consum de tabac.
Les recomanacions que fa el Departament de Salut son força conegudes, però està bé que ens ho repetexin i que ho repassem, doncs a la pràctica no menjem prou bé.
A més de recomanar certs tipus d'aliments i desaconsellar-ne d'altres dona altres indicacions interesants: incorporar freqüentment plats únics en els menus.. la sustitució de la sal per herbes i espècies..utilitzar tècniques culinàries variades...
Tots podem i hem de millorar en la nostra vida. En temes de salut les MCV son un dels pitjors enemics de l'esser humà. Una bona alimentació, acompanyada de un exercisi físic regular, l'eliminació del tabac i una bona gestió de l'estrés son les eïnes principals per evitar aquestes malaties. Tenim al nostre abast tota una sèrie de possibilitats de millora. ANEM A VIURE MILLOR. SOM-HI.
La vacuna està recomanada a nenes i adolescents de 9 a 15 anys i dones de 16 a 26 anys.
Idealment, per aconseguir el màxim potencial preventiu, la vacuna es tindria que administrar abans de l'inici de les primeres relacions sexuals.
Tambè es recomana la vacunació a dones sexualment actives, que poden no haver estat exposades al VPH.
L'esquema de vacunació consisteix en 3 dosis intramusculars de 0,5 ml cadascuna, adminsitrades a 0, 2, 6 mesos.
No es recomana de moment la vacunació d'homes adults. Actualment estan en curs estudis d'eficàcia en homes.
Comentari personal:
El càncer de coll d'úter es, desprès del càncer de mama, el segon càncer més freqüent en dones entre 15 i 44 anys.
Hi ha evidència que els virus del papiloma humà (VPH) d'alt risc, principalment els tipus 16 i 18, estan causalment relacionats amb:
100% dels càncers de coll uterí (70% per VPH 16 o 18)
40% dels càncers de vulva, vagina i penis
90% dels càncers de anus.
La vacuna pel HPV serà una eina molt important en la lluita contra el càncer de coll d'úter i d'altres genitals. La seva cobertura no arriba a tots els tipus de VPH, essent necesari que la dona continui fent-se citologies per cribar el càncer de coll d'úter.
Hi ha alguns temes per acabar de definir: fins on arribarà la cobertura pública al nostre pais? Hi haurà dos preparats comercialitzats al mercat amb algunes diferències. Quin pot ser més beneficiòs?
Cal estar a l'expectativa per aclarir aviat aquests dubtes i recomanar vacunar a totes les nenes i joves indicades.
Declaració de la Soc N.Americana de Menopausa
El consum adequat de calci(en presència de nivells adequats de vitamina D) ha demostrat reduir la pèrdua de massa òssia ne dones peri- i post-menopausiques i reduir fractures post-menopausiques en dones de més de 60 anys amb consum baix de calci.
Una quantitat adequada de calci es considerada un component clau en qualsevol regim terapèutic protector de l'os. El calci té també efectes beneficiosos en diferents trastorns no esquelètics: hipertensió arterial, càncer colorectal, obesitat i litisi renal, tanmateix el grau d'aquests efectes està per acabar de concretar.
Els requeriments de calci augmenten a la menopausa. L'objectiu de consum de calci en una dona postmenopausica es de 1200 mg/dia. Uns nivells adequats de vitamina D son necessaris per aconseguir els beneficis nutricionals del calci.
La millor font de calci son els aliments i dins d'ells els làctics.
Els suplements de calci (presos en dosis fraccionades) sont una font alternativa en dones que no poden consumir prou calci en la dieta.
No s'han trobat casos de intoxicació per calci de fonts alimentàries i casos associats a suplements son rars (ingestes per sobre de 2150 mg/dia incrementen un 17% la incidència de càlculs renals).
Donat que no hi ha un test que pugui determinar de forma acurada deficiències de calci, els metges han d'encoratjar les dones a consumir calci per aconseguir els nivells recomanats.
Comentari personal:
La Societat Nord-Americana de Menopausa (NAMS) publica periòdicament declaracions de posicionament sobre diferents temes de interès al voltant de la menopausa.
El 2006 va actualitzar el seu parer sobre el calci, remarcant varis punts:
1.- es bàsic el fer una ingesta adequada de calci per preservar la bona mineralització de l'os i prevenir la osteoposrosi i les seves fractures. A cops es preciasrà d'altres fàrmacs afegits, però l'aport de calci es sempre fonamental.
2.- la millor font de calci es una ingesta de làctics adequada. S'ha d'arribar ingerir 900 mg de calci en làctics que equival a 3 tasses.
3.- el calci té altres efectes beficiosos sobre la hipertensió, càncer de colon.. encara per acabar de determinar.
Moltes dones reben un aport deficient de claci, fins hi tot dones que prenen fàrmacs per l'osteoporosi.
Tots podem i tenim que alimentar-nos millor. Dones optimitseu la ingesta de làctics!